Els aditius són tòxics?
Sempre hi ha hagut additius, pel qual es dedueix que no poden ser tòxics, perquè ens haurien afectat en un moment o un altre, però el problema ve quan aquests additius s'han obtingut a un laboratori químicament per síntesi.
Hi ha de naturals:
Hi ha sintètics:
També n'hi ha un altre problema, que ingerir molts additius pot ser tòxic, encara que siguin alguns tan inofensius com l'E-330 (l'àcid cítric), ja que la ingesta de grans dosis pot provocar, com seria en aquest cas, corrosió dental.
A qui és quan entra en joc la I.D.A. (Ingestió Diària Admissible), que seria una espècie d’índex que mesura el grau de perillositat d'ingerir un additiu alimentari en funció del pes corporal de la persona, cada dia, durant tota la vida, sense que representi un risc acceptable (és a dir, que no causi cap mal permanent).
El problema d'això és que, des del punt de vista toxicològic, si prenem moltes substàncies, de manera immediata no són tòxiques, però a la llarga els efectes es fan notar.
Encara que alguns additius no tinguin una toxicitat alta, si es mesclen amb altres, o inclús amb fàrmacs, com els analgèsics, poden provocar efectes imprevisibles, i clarament negatius.
Tot i així, al haver-hi tants, sempre hi ha el dubte de què al combinar-los, ja que a cada persona l’afecta d'una manera diferent, sorgeixin efectes secundaris no desitjats, pel qual és impossible establir amb total certesa, la seva innocuïtat o toxicitat.
Això no vol dir que tots els aliments que porten additius siguin perillosos, però hi ha alguns que cal evitar a tota costa per evitar-se riscos innecessaris.
Els nitrats, que fan la funció de conservar la carn, estarien en el grup dels E-149, E-150, E-151 i E-152, i poden presentar diversos problemes de toxicitat bastant severs.
El perill apareix quan al nostre estómac es produeix una reacció de transformació a nitrits. Dos grams de nitrits són suficients per a causar la mort d’una persona per contraure la malaltia coneguda com a metahemoglobinèmia, sobretot en cas dels nens, ja que tenen un sistema immunològic més dèbil. Un altre risc d’aquestes substàncies és la seva transformació en nitrosamines que poden provocar l’aparició de càncer, i tumors.
Hi ha de naturals:
- Derivats de la llimona, com l'E-330 (àcid cítric).
- No es perillós i no presenta cap efecte secundari. Es pot trobar a quasi qualsevol producte amb gust a llimona i pot obtenir-se tan natural com artificialment.
Hi ha sintètics:
- Derivats del petroli, com la tartrazina E-102 (que és anomenat com Yellow-5)
- Bastant perillós, ja que apuja els nivells d'histamina.
- En algunes persones ha provocat reaccions al·lèrgiques de tipus dermatològic (erupcions a la pell), o respiratòries (asma i rinitis), urticària, insomni, i en nens s'associa al trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH).
- A llarg termini pot ser cancerigen.
- Està prohibit a Àustria, Noruega, Alemanya, Finlàndia, hi s'ha proposat prohibir-lo al Regne Unit.
També n'hi ha un altre problema, que ingerir molts additius pot ser tòxic, encara que siguin alguns tan inofensius com l'E-330 (l'àcid cítric), ja que la ingesta de grans dosis pot provocar, com seria en aquest cas, corrosió dental.
A qui és quan entra en joc la I.D.A. (Ingestió Diària Admissible), que seria una espècie d’índex que mesura el grau de perillositat d'ingerir un additiu alimentari en funció del pes corporal de la persona, cada dia, durant tota la vida, sense que representi un risc acceptable (és a dir, que no causi cap mal permanent).
El problema d'això és que, des del punt de vista toxicològic, si prenem moltes substàncies, de manera immediata no són tòxiques, però a la llarga els efectes es fan notar.
Encara que alguns additius no tinguin una toxicitat alta, si es mesclen amb altres, o inclús amb fàrmacs, com els analgèsics, poden provocar efectes imprevisibles, i clarament negatius.
Tot i així, al haver-hi tants, sempre hi ha el dubte de què al combinar-los, ja que a cada persona l’afecta d'una manera diferent, sorgeixin efectes secundaris no desitjats, pel qual és impossible establir amb total certesa, la seva innocuïtat o toxicitat.
Això no vol dir que tots els aliments que porten additius siguin perillosos, però hi ha alguns que cal evitar a tota costa per evitar-se riscos innecessaris.
Els nitrats, que fan la funció de conservar la carn, estarien en el grup dels E-149, E-150, E-151 i E-152, i poden presentar diversos problemes de toxicitat bastant severs.
El perill apareix quan al nostre estómac es produeix una reacció de transformació a nitrits. Dos grams de nitrits són suficients per a causar la mort d’una persona per contraure la malaltia coneguda com a metahemoglobinèmia, sobretot en cas dels nens, ja que tenen un sistema immunològic més dèbil. Un altre risc d’aquestes substàncies és la seva transformació en nitrosamines que poden provocar l’aparició de càncer, i tumors.