Qualitat envers preu
Si ens preocupem de la qualitat de la nostra alimentació i busquem aliments els més naturals possible, com els biològics, tot aquest reguitzell de substàncies pernicioses ens les estalviem d´entrada. Si pel contrari, l´alimentació està mal qualificada en la nostre escala de valors, i entrem en la dinàmica de menjar qualsevol cosa sense ponderar-la, buscant preu i no qualitat, estarem ajudant a que tinguem el privilegi de consumir-les totes.
Tinguem en compte que els fabricants de productes d´alimentació que entren en la guerra comercial del preu, per augmentar vendes i millorar la seva posició en el mercat sense ser desbancats per competidors del seu mateix estil, han d´entrar en el joc de produir bonic i barat, i una de les maneres més subtils i econòmiques es maquillant productes sense cap tipus de virtut amb un còctel d’additius i fer-los atractius en quan a color, aspecte, textura, olor, sabor, etc., etc.
Això com a conseqüència provoca que nosaltres acabem consumint tot aquesta “porqueria” de més que li posen als productes que fabriquen, i l’únic que fem és ajudar a aquestes empreses que es nodreixen de la nostra salut a créixer cada cop més sense realment preocupar-se per la qualitat dels seus productes, fent així que aquelles empreses que creen productes sans sense additius innecessaris, es quedin enrere per conceptes estètics. Creant un desequilibri bestial, ja que comprem productes replets d’additius que no fan falta simplement per la imatge que donen, i sobretot el preu.
A qui el factor econòmic és molt important, ja que sempre haurà passat aquella situació on per encara que fossin uns cèntims hem agafat el producte més barat, això si, mai ens hem fixat en el revers del producte, sempre mirem la cara “bonica” de l’envàs, no prestem atenció a les coses que realment la mereixen, i per això de normal ens emportem a casa el producte més barat i més bonic, mai el que no té un aspecte perfecte, però que per ja sigui uns cèntims el deixem passar.
Compte, no estic dient que sempre el producte més barat sigui el més dolent, simplement que és el patró que ocorre en la gran majoria dels casos, com per exemple el pernil salat; si, pot semblar una tonteria, però és tan fàcil com anar a un supermercat i comparar un pernil de 20 euros amb un pernil de 80 euros o més.
Abans de seguir explicant m’agradaria fer una pausa, el pernil salat, per a conservar-se s’utilitza una tècnica anomenada salaó, que consisteix en cobrir de sal els aliments per reduir-ne la humitat i frenar la proliferació de bacteris. La conservació es produeix gràcies al fet que la sal absorbeix bona part de l'aigua de l'aliment i així els dificulta que els microorganismes trobin el seu medi de vida.
Tornant al tema del pernil, podrem apreciar que el pernil de 20 euros, estarà replet d’additius, inclús no necessitant-los, per un preu bastant menor en comparació, se li afegiran tot tipus d’additius per aconseguir que tingui millor aspecte, mantenir el seu color d’una manera artificial, fent així que l’empresari gasti molts menys diners en comparació amb el de 80 euros, que estarà lliure d’ells, però perdrà atractiu pel seu elevat preu en comparació, i perquè haurà tingut un temps de repòs que l’altre no haurà tingut (Encara que també hi han pernils amb el mateix preu replets d’additius, era més que res un exemple per mostrar a lo que em referia).
Tinguem en compte que els fabricants de productes d´alimentació que entren en la guerra comercial del preu, per augmentar vendes i millorar la seva posició en el mercat sense ser desbancats per competidors del seu mateix estil, han d´entrar en el joc de produir bonic i barat, i una de les maneres més subtils i econòmiques es maquillant productes sense cap tipus de virtut amb un còctel d’additius i fer-los atractius en quan a color, aspecte, textura, olor, sabor, etc., etc.
Això com a conseqüència provoca que nosaltres acabem consumint tot aquesta “porqueria” de més que li posen als productes que fabriquen, i l’únic que fem és ajudar a aquestes empreses que es nodreixen de la nostra salut a créixer cada cop més sense realment preocupar-se per la qualitat dels seus productes, fent així que aquelles empreses que creen productes sans sense additius innecessaris, es quedin enrere per conceptes estètics. Creant un desequilibri bestial, ja que comprem productes replets d’additius que no fan falta simplement per la imatge que donen, i sobretot el preu.
A qui el factor econòmic és molt important, ja que sempre haurà passat aquella situació on per encara que fossin uns cèntims hem agafat el producte més barat, això si, mai ens hem fixat en el revers del producte, sempre mirem la cara “bonica” de l’envàs, no prestem atenció a les coses que realment la mereixen, i per això de normal ens emportem a casa el producte més barat i més bonic, mai el que no té un aspecte perfecte, però que per ja sigui uns cèntims el deixem passar.
Compte, no estic dient que sempre el producte més barat sigui el més dolent, simplement que és el patró que ocorre en la gran majoria dels casos, com per exemple el pernil salat; si, pot semblar una tonteria, però és tan fàcil com anar a un supermercat i comparar un pernil de 20 euros amb un pernil de 80 euros o més.
Abans de seguir explicant m’agradaria fer una pausa, el pernil salat, per a conservar-se s’utilitza una tècnica anomenada salaó, que consisteix en cobrir de sal els aliments per reduir-ne la humitat i frenar la proliferació de bacteris. La conservació es produeix gràcies al fet que la sal absorbeix bona part de l'aigua de l'aliment i així els dificulta que els microorganismes trobin el seu medi de vida.
Tornant al tema del pernil, podrem apreciar que el pernil de 20 euros, estarà replet d’additius, inclús no necessitant-los, per un preu bastant menor en comparació, se li afegiran tot tipus d’additius per aconseguir que tingui millor aspecte, mantenir el seu color d’una manera artificial, fent així que l’empresari gasti molts menys diners en comparació amb el de 80 euros, que estarà lliure d’ells, però perdrà atractiu pel seu elevat preu en comparació, i perquè haurà tingut un temps de repòs que l’altre no haurà tingut (Encara que també hi han pernils amb el mateix preu replets d’additius, era més que res un exemple per mostrar a lo que em referia).