El treball de recerca m’ha servit per ampliar el meu coneixement sobre els additius alimentaris, i sobretot m’ha ajudat a veure que poc informats que estem sobre ells.
El primer dels objectius que em vaig plantejar va ser si realment era un problema de salut o negoci. El volum de vendes d’additius a Espanya és força curiós, se situava en més de 400 milions d’euros anuals. Molt aproximadament el 5% de totes les vendes d’alimentació són d’additius.
L’objectiu final d’aquest treball es fer conscients als consumidors que hauríem de reduir al màxim el consum d'additius triant per a la nostra cistella de la compra productes frescos i naturals, sense processar ni manufacturar. Tasca molt difícil.
També hauríem de tenir en compte quina és la I.D.A (ingestió diària admissible) d'un additiu, i alhora, saber que aquest additiu pot estar present en altres aliments consumits durant el dia i que llavors haurien de sumar- les quantitats. Un altre problema és que alguns additius no tenen una I.D.A establerta.
Quan es parla de perill, quan no podem controlar aquest perill i eliminar-lo, l’única cosa que queda és informar que aquest existeix. I el que ha pretès la meva feina ha estat fer conscient a tothom que tingui interès en aquest tema d’aquesta perillositat.
El primer dels objectius que em vaig plantejar va ser si realment era un problema de salut o negoci. El volum de vendes d’additius a Espanya és força curiós, se situava en més de 400 milions d’euros anuals. Molt aproximadament el 5% de totes les vendes d’alimentació són d’additius.
L’objectiu final d’aquest treball es fer conscients als consumidors que hauríem de reduir al màxim el consum d'additius triant per a la nostra cistella de la compra productes frescos i naturals, sense processar ni manufacturar. Tasca molt difícil.
També hauríem de tenir en compte quina és la I.D.A (ingestió diària admissible) d'un additiu, i alhora, saber que aquest additiu pot estar present en altres aliments consumits durant el dia i que llavors haurien de sumar- les quantitats. Un altre problema és que alguns additius no tenen una I.D.A establerta.
Quan es parla de perill, quan no podem controlar aquest perill i eliminar-lo, l’única cosa que queda és informar que aquest existeix. I el que ha pretès la meva feina ha estat fer conscient a tothom que tingui interès en aquest tema d’aquesta perillositat.