Colorants
Els colorants són aquell grup d’additius que té com a funció afegir color als aliments, tant per compensar les decoloracions que hagi pogut sofrir per la manipulació com per potenciar, per raons psicològiques, el color associat a l’aliment.
Un exemple d’això seria la melmelada, si no té un color ben vermell, no sembla prou bona com per a consumir-la. Exactament igual fem amb la fruita, si te imperfeccions a la forma no es acceptable i no la comprem. Es una percepció infundada, ja que la melmelada segueix sent la mateixa, ni més bona ni més dolenta, simplement melmelada, però per aquest concepte estètic ens deixem influenciar.
La majoria dels colorants provenen d’animals (E-120 cotxinilla), o de plantes (E-100 Cúrcuma longa), però altres són substàncies químiques de síntesi (E-640 Glicina i glicinat sòdic).
Actualment hi ha molts consumidors que no accepten la presència de colorants addicionats als aliments, especialment els de síntesi (perquè no són naturals ni necessaris), però esta demostrat per diversos estudis que la percepció del color atribuït a l’aliment contribueix a millorar el gust i l’aroma, i també l’efecte nutritiu (El color de l’aliment té un efecte psicològic).
Es podria resumir amb una frase: “El menjar ens entra per la vista”.
S’ha intentat fer una línia de productes preparats que no tenien color, però no va tenir èxit per un motiu, estèticament no tenien atractiu, es veien massa artificials, ja que el simple fet de no tindre color, li treien massa atractiu encara que en essència seguien sent exactament el mateix.
La Cotxinilla
L’additiu E-120, es la cotxinilla, que literalment es l’extracte de l’insecte amb el mateix nom.
Un exemple d’això seria la melmelada, si no té un color ben vermell, no sembla prou bona com per a consumir-la. Exactament igual fem amb la fruita, si te imperfeccions a la forma no es acceptable i no la comprem. Es una percepció infundada, ja que la melmelada segueix sent la mateixa, ni més bona ni més dolenta, simplement melmelada, però per aquest concepte estètic ens deixem influenciar.
La majoria dels colorants provenen d’animals (E-120 cotxinilla), o de plantes (E-100 Cúrcuma longa), però altres són substàncies químiques de síntesi (E-640 Glicina i glicinat sòdic).
Actualment hi ha molts consumidors que no accepten la presència de colorants addicionats als aliments, especialment els de síntesi (perquè no són naturals ni necessaris), però esta demostrat per diversos estudis que la percepció del color atribuït a l’aliment contribueix a millorar el gust i l’aroma, i també l’efecte nutritiu (El color de l’aliment té un efecte psicològic).
Es podria resumir amb una frase: “El menjar ens entra per la vista”.
S’ha intentat fer una línia de productes preparats que no tenien color, però no va tenir èxit per un motiu, estèticament no tenien atractiu, es veien massa artificials, ja que el simple fet de no tindre color, li treien massa atractiu encara que en essència seguien sent exactament el mateix.
La Cotxinilla
L’additiu E-120, es la cotxinilla, que literalment es l’extracte de l’insecte amb el mateix nom.
Fig. 1 – Cotxinilla
L’extracte d’aquest insecte s’utilitza en moltíssims productes, però causa una mica de rebuig social. S’utilitza la nomenclatura E-120, per amagar-ne el significat.
Dintre dels colorants, també n’hi ha alguns tan estranys com l’or (E-175), la plata (E-174), l’alumini (E-173), i el petroli (Yellow5). S’acostumen a usar per a decorar els plats, i no fan mal a l’organisme, sempre que se n’utilitzi molt poca quantitat, per descomptat.
Els més utilitzats són els azocolorants, que s'han relacionat amb reaccions al·lèrgiques, sobretot en infants, per consum excessiu de llaminadures acolorides (com l'E102 o tartrazina, utilitzat per obtenir el color groc d'alguns dolços), o l’E-120, anomenat anteriorment, que si es méscla amb analgèsics pot ser molt perillós, i sinó es respecta la dosis diària recomanada pot provocar hiperactivitat, asma, migranyes, insomni...
Encara que no hi ha estudis sobre els seus efectes a llarg termini en el cos humà, encara que alguns informés indiquen que podria ser cancerigen i mutagen.
Els colorants són l’únic additiu que realment no aporten res de res, simplement serveixen per millorar l’aspecte que té el producte, però no li atorguen cap tipus de característica. El seu ús en si no es deu a cap justificació tecnològica, perquè simplement fan més atractiu l’aliment, no eviten l’oxidació del menjar, no modifiquen el sabor, simplement canvien l’estètica del producte.
S’utilitzen en producte com les llaminadures, el gelat, la brioixeria industrial, les gambes enllaunades, el surimi, en quasi bé totes les begudes amb sucre i sense sucre, en melmelades, les conserves de fruites, licors d’herbes...
Dintre dels colorants, també n’hi ha alguns tan estranys com l’or (E-175), la plata (E-174), l’alumini (E-173), i el petroli (Yellow5). S’acostumen a usar per a decorar els plats, i no fan mal a l’organisme, sempre que se n’utilitzi molt poca quantitat, per descomptat.
Els més utilitzats són els azocolorants, que s'han relacionat amb reaccions al·lèrgiques, sobretot en infants, per consum excessiu de llaminadures acolorides (com l'E102 o tartrazina, utilitzat per obtenir el color groc d'alguns dolços), o l’E-120, anomenat anteriorment, que si es méscla amb analgèsics pot ser molt perillós, i sinó es respecta la dosis diària recomanada pot provocar hiperactivitat, asma, migranyes, insomni...
Encara que no hi ha estudis sobre els seus efectes a llarg termini en el cos humà, encara que alguns informés indiquen que podria ser cancerigen i mutagen.
Els colorants són l’únic additiu que realment no aporten res de res, simplement serveixen per millorar l’aspecte que té el producte, però no li atorguen cap tipus de característica. El seu ús en si no es deu a cap justificació tecnològica, perquè simplement fan més atractiu l’aliment, no eviten l’oxidació del menjar, no modifiquen el sabor, simplement canvien l’estètica del producte.
S’utilitzen en producte com les llaminadures, el gelat, la brioixeria industrial, les gambes enllaunades, el surimi, en quasi bé totes les begudes amb sucre i sense sucre, en melmelades, les conserves de fruites, licors d’herbes...