Algunes controvèrsies dels additius alimentaris
AL·LÈRGIES I ADDITIUS ALIMENTARIS
Algunes vegades s’associen algunes reaccions al·lèrgiques amb l’ús d’additius alimentaris, com els colorants o els edulcorants. S’ha demostrat que els additius alimentaris molt rarament provoquen reaccions al·lèrgiques veritables, però això es deu també a què s’ingereixen variïs aliments distints durant un període de temps fins que hi ha símptomes de l’al·lèrgia, per el tant, no és del tot precís.
Rarament, i en persones molt sensibles, s’han dónat casos d’asma o mals de cap, però es creu que aquests símptomes poden ser causats per altres ingredients del menjar i no dels additius alimentaris. Però sempre que trobis qualsevol additiu i el busquis, et sortirà una escala en risc de perill i probables conseqüències i efectes que pot tenir, pel tant, tampoc és totalment verdadera aquesta definició, ja que també hi ha hagut additius que ara estan prohibits, i que abans no u estaven encara que hi havien informés del risc i les conseqüències.
PROBLEMES DE COMPORTAMENT I ADDITIUS ALIMENTARIS
Alguns investigadors van relacionar els canvis en la dieta amb un augment del nombre d’infants que patien problemes de comportament. La idea de que els additius alimentaris, i els colorants en particular, poguessin tenir alguna relació amb la hiperactivitat va generar gran interès i bastant controvèrsia. Els estudis científics no han demostrat que hi hagi relació entre els additius alimentaris, (inclosos els colorants) i els problemes de comportament o la hiperactivitat.
LES LLAMINADURES
El “vertiginós” consum de llaminadures a Espanya i al món “atenta contra la salut i és desenvolupament sa del més petits”, als que es premia amb la compra d’aquests productes que “enganxen” més que el tabac, segons l’expert en tecnologia dels aliments Diego Rivera, de l´Organització No Governamental, Vida Sana. (Ponent a Biocultura Madrid).
Els colorants sintètics, fins a 17 en algunes llaminadures de games cromàtiques impossibles, i els olis hidrogenats, que les fan elàstiques i comestibles, són els principals tòxics identificats per l’expert. Segons explica, les llaminadures que consumeixen quasi diàriament els infants i els no tan petits són un garbuix d´additius, saboritzants, colorants i espessidors que atenta contra la salut i posa en perill el correcte desenvolupament físic i emocional.
Els colorants que fan taronja, vermell, i groc en les llaminadures són “reconeguts precursors cancerigens i al·lergènics” de la família dels azoics.
El tècnic en aliments cita la tartrazina (E-102, que dóna color groc-taronja), l’E-110 (taronja), l’E-122 (vermell) i l’E-129 (vermell fosc), com alguns dels colorants identificats en llaminadures actualment en el mercat i causants d´al·lèrgies i procéssos asmàtics d´origen al·lèrgic.
Altres colorants sintètics perillosos són l’E-133 (blau brillant), que s’ha demostrat residual i s´acumula als ronyons i vasos limfàtics i l’E-131 (blau), que produeix urticària en alguns nens.
Els colorants dels caramels, que no tenen justificació alimentària, sinó només cosmètica, es podrien obtenir naturalment, però es descarten per tenir un cost més alt.
Aquest és un dels grans perills que caldria revisar, ja que les llaminadures són bombes químiques, còctels d’additius que no tenen registres sanitaris, pel qual, no estan regulats, hi ha sobre, el seu principal consumidor són els nens petits.
Algunes vegades s’associen algunes reaccions al·lèrgiques amb l’ús d’additius alimentaris, com els colorants o els edulcorants. S’ha demostrat que els additius alimentaris molt rarament provoquen reaccions al·lèrgiques veritables, però això es deu també a què s’ingereixen variïs aliments distints durant un període de temps fins que hi ha símptomes de l’al·lèrgia, per el tant, no és del tot precís.
Rarament, i en persones molt sensibles, s’han dónat casos d’asma o mals de cap, però es creu que aquests símptomes poden ser causats per altres ingredients del menjar i no dels additius alimentaris. Però sempre que trobis qualsevol additiu i el busquis, et sortirà una escala en risc de perill i probables conseqüències i efectes que pot tenir, pel tant, tampoc és totalment verdadera aquesta definició, ja que també hi ha hagut additius que ara estan prohibits, i que abans no u estaven encara que hi havien informés del risc i les conseqüències.
PROBLEMES DE COMPORTAMENT I ADDITIUS ALIMENTARIS
Alguns investigadors van relacionar els canvis en la dieta amb un augment del nombre d’infants que patien problemes de comportament. La idea de que els additius alimentaris, i els colorants en particular, poguessin tenir alguna relació amb la hiperactivitat va generar gran interès i bastant controvèrsia. Els estudis científics no han demostrat que hi hagi relació entre els additius alimentaris, (inclosos els colorants) i els problemes de comportament o la hiperactivitat.
LES LLAMINADURES
El “vertiginós” consum de llaminadures a Espanya i al món “atenta contra la salut i és desenvolupament sa del més petits”, als que es premia amb la compra d’aquests productes que “enganxen” més que el tabac, segons l’expert en tecnologia dels aliments Diego Rivera, de l´Organització No Governamental, Vida Sana. (Ponent a Biocultura Madrid).
Els colorants sintètics, fins a 17 en algunes llaminadures de games cromàtiques impossibles, i els olis hidrogenats, que les fan elàstiques i comestibles, són els principals tòxics identificats per l’expert. Segons explica, les llaminadures que consumeixen quasi diàriament els infants i els no tan petits són un garbuix d´additius, saboritzants, colorants i espessidors que atenta contra la salut i posa en perill el correcte desenvolupament físic i emocional.
Els colorants que fan taronja, vermell, i groc en les llaminadures són “reconeguts precursors cancerigens i al·lergènics” de la família dels azoics.
El tècnic en aliments cita la tartrazina (E-102, que dóna color groc-taronja), l’E-110 (taronja), l’E-122 (vermell) i l’E-129 (vermell fosc), com alguns dels colorants identificats en llaminadures actualment en el mercat i causants d´al·lèrgies i procéssos asmàtics d´origen al·lèrgic.
Altres colorants sintètics perillosos són l’E-133 (blau brillant), que s’ha demostrat residual i s´acumula als ronyons i vasos limfàtics i l’E-131 (blau), que produeix urticària en alguns nens.
Els colorants dels caramels, que no tenen justificació alimentària, sinó només cosmètica, es podrien obtenir naturalment, però es descarten per tenir un cost més alt.
Aquest és un dels grans perills que caldria revisar, ja que les llaminadures són bombes químiques, còctels d’additius que no tenen registres sanitaris, pel qual, no estan regulats, hi ha sobre, el seu principal consumidor són els nens petits.