Condicions per a l'ús d'un additiu
Perquè un additiu es consideri apte per l'ús explícitament autoritzat a la U.E. ha de complir tres condicions:
No tots els additius autoritzats s'utilitzen. Alguns additius s'eliminen de la llista d'additius autoritzats, perquè s'ha vist que no eren necessaris o perquè es sospita que podrien presentar algun problema sanitari. També hi ha una legislació que determina les quantitats màximes de cada additiu en cada tipus d'aliments. Certs additius innocus no tenen limitació, ja que no tenen efectes negatius, encara que tampoc s’ha de preocupar-se perquè s'han usat additius des de sempre com la sal, gelificants naturals per les melmelades, i molts altres.
Concretament en aquest cas, no tots els additius encara sent tòxics s'han extrets de la llista, com poden ser per exemple l'Àcid Benzoic (E-200), que s'utilitza en quantitat de productes com són el quètxup, la maionesa, salses picants, refrescos, gelats, sodes, llaunes de marisc, licors, truites de patates, margarines, marques d'ibuprofens, xarops per la tos, conservants de peix i caviar, i un llarg etcètera.
És un tipus de conservant que s’obté del benzè, i el benzè s'extreu del petroli. És tòxic en si com ho són el Yellow 5, simplement pel seu origen, a més de què ja en dosis baixes pot presentar problemes toxicològics d'entre molts altres efectes negatius, i si és mescla amb alguns altres additius pot provocar fins problemes neurològics, i la seva acumulació a llarg termini pot provocar tumors cancerosos. Està totalment prohibit en animals perquè fins i tot les més petites dosis és letal pels animals de companyia com els gats i els gossos.
I llavors, perquè estan permesos en alguns països?
Perquè a les grans empreses i els fabricants els hi surt més a compte, perdo, els hi surt més barat utilitzar aquests additius verinosos però que a nivell econòmic són més adquiribles, més atractius, però comporten un risc per a la salut del consumidor. Depèn de nosaltres que això passi, així que la pròxima vegada que agafeu un producte del supermercat, fixeu-vos en aquests petits detalls, amagats en petites etiquetes intel·ligibles per a la majoria, però que amaguen grans perills. I no ús deixeu enganyar per l’atractiu que ús sembli.
- Hi ha d'haver-hi raons tecnològiques clares per al seu ús.
- No ha d'induir a engany al consumidor.
- No ha de presentar riscos per a la salut del consumidor.
No tots els additius autoritzats s'utilitzen. Alguns additius s'eliminen de la llista d'additius autoritzats, perquè s'ha vist que no eren necessaris o perquè es sospita que podrien presentar algun problema sanitari. També hi ha una legislació que determina les quantitats màximes de cada additiu en cada tipus d'aliments. Certs additius innocus no tenen limitació, ja que no tenen efectes negatius, encara que tampoc s’ha de preocupar-se perquè s'han usat additius des de sempre com la sal, gelificants naturals per les melmelades, i molts altres.
Concretament en aquest cas, no tots els additius encara sent tòxics s'han extrets de la llista, com poden ser per exemple l'Àcid Benzoic (E-200), que s'utilitza en quantitat de productes com són el quètxup, la maionesa, salses picants, refrescos, gelats, sodes, llaunes de marisc, licors, truites de patates, margarines, marques d'ibuprofens, xarops per la tos, conservants de peix i caviar, i un llarg etcètera.
És un tipus de conservant que s’obté del benzè, i el benzè s'extreu del petroli. És tòxic en si com ho són el Yellow 5, simplement pel seu origen, a més de què ja en dosis baixes pot presentar problemes toxicològics d'entre molts altres efectes negatius, i si és mescla amb alguns altres additius pot provocar fins problemes neurològics, i la seva acumulació a llarg termini pot provocar tumors cancerosos. Està totalment prohibit en animals perquè fins i tot les més petites dosis és letal pels animals de companyia com els gats i els gossos.
I llavors, perquè estan permesos en alguns països?
Perquè a les grans empreses i els fabricants els hi surt més a compte, perdo, els hi surt més barat utilitzar aquests additius verinosos però que a nivell econòmic són més adquiribles, més atractius, però comporten un risc per a la salut del consumidor. Depèn de nosaltres que això passi, així que la pròxima vegada que agafeu un producte del supermercat, fixeu-vos en aquests petits detalls, amagats en petites etiquetes intel·ligibles per a la majoria, però que amaguen grans perills. I no ús deixeu enganyar per l’atractiu que ús sembli.