Perillositat dels additius
Els additius en si no són perillosos, però hi ha diversos factors que ho condicionen:
El seu origen: Els additius alimentaris tenen orígens tan naturals (vegetals o animals), com també sintètics, com seria per posar un exemple el Yellow5 (tartrazina), un colorant que s’utilitza per dónar uns colors molt vistos a les begudes, d’entre molts altres usos, però bastant perillós, ja que es un derivat del petroli, i ja es tòxic de per si, i s’associa en causar sobretot en nens TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció).
La quantitat consumida d’un additiu tant a llarg com a curt termini, que es regula amb la IDA, o Ingesta Diària Admissible, que seria la quantitat ingerida diàriament d’aquest additiu, expressada amb relació al pes corporal de la persona, que es podria ingerir diàriament sense que representi un risc apreciable per a la salut durant la vida.
La combinació d’additius, ja que es pot dónar el cas de què entre els productes que mengem. Per exemple:
El seu origen: Els additius alimentaris tenen orígens tan naturals (vegetals o animals), com també sintètics, com seria per posar un exemple el Yellow5 (tartrazina), un colorant que s’utilitza per dónar uns colors molt vistos a les begudes, d’entre molts altres usos, però bastant perillós, ja que es un derivat del petroli, i ja es tòxic de per si, i s’associa en causar sobretot en nens TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció).
La quantitat consumida d’un additiu tant a llarg com a curt termini, que es regula amb la IDA, o Ingesta Diària Admissible, que seria la quantitat ingerida diàriament d’aquest additiu, expressada amb relació al pes corporal de la persona, que es podria ingerir diàriament sense que representi un risc apreciable per a la salut durant la vida.
La combinació d’additius, ja que es pot dónar el cas de què entre els productes que mengem. Per exemple:
- El benzoat de sodi (E-211) mésclat amb el sulfit d’àcid de sodi (E-222) pot provocar desordres neurològics.
- El benzoat de sodi (E-211) mésclat amb l’àcid ascòrbic (E-300), més conegut com a vitamina C, podria provocar una reacció química a l’organisme i formar benzè, una substància cancerigena. Això succeeix naturalment en alguns vegetals, com el clau, que conté petites dosis de benzoat de potassi, però el problema esdevé quan són creats de manera industrial, ja que són molt més concentrats i nocius, com per exemple a les begudes isotòniques o refrescs.