Qui estableix l'IDA?
Bàsicament, són els comitès científics d'experts els que assessoren les autoritats reguladores nacionals i internacionals. Les valoracions que fa a la seguretat dels additius alimentaris s'han desenvolupat de forma similar en els diferents estats membres de la Unió Europea, i en la comunitat internacional.
El principal organisme internacional que s'encarrega de la seguretat dels additius alimentaris és el Comitè Conjunt d'Experts en Additius Alimentaris (Joint Expert Committeee on Food Additives, JECFA) de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (United Nations Food and Agriculture Organisation, FAO), i l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
L'establiment de normes internacionals s'ha convertit en un tema de creixent importància en els últims anys, ja que les disposicions de l'Organització Mundial del Comerç especifiquen que les normes de la Comissió Conjunta FAO / OMS del Codex Alimentarius, pel que fa a la seguretat i composició dels aliments, s'aplicaran en tot el món.
La "Normativa General sobre Additius Alimentaris" (General Standard for Food Addittives, GSFA) que es va adoptar originalment en 1995 està sent actualment desenvolupada i s'actualitza regularment per incloure les provisions addicionals d'additius alimentaris determinades amb la Comissió del Codex Alimentarius. Indica les condicions en què es poden utilitzar en tots els aliments els additius alimentaris permesos. A la UE, l’ús d’additius està autoritzada i s'especifiquen en la legislació europea i reben un nombre E. Aquests additius han estat avaluats pel Comitè Científic de l'Alimentació Humana (Scientific Committee for Food, SCF), i des de la creació de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) per els seus panells sobre additius en alimentació i fonts de nutrients afegides als aliments (ANS).
Com a part de les seves avaluacions de seguretat, EFSA estableix, sempre que sigui possible (és a dir, quan es disposi de la informació suficient), una IDA per a cada additiu.
El principal organisme internacional que s'encarrega de la seguretat dels additius alimentaris és el Comitè Conjunt d'Experts en Additius Alimentaris (Joint Expert Committeee on Food Additives, JECFA) de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (United Nations Food and Agriculture Organisation, FAO), i l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
L'establiment de normes internacionals s'ha convertit en un tema de creixent importància en els últims anys, ja que les disposicions de l'Organització Mundial del Comerç especifiquen que les normes de la Comissió Conjunta FAO / OMS del Codex Alimentarius, pel que fa a la seguretat i composició dels aliments, s'aplicaran en tot el món.
La "Normativa General sobre Additius Alimentaris" (General Standard for Food Addittives, GSFA) que es va adoptar originalment en 1995 està sent actualment desenvolupada i s'actualitza regularment per incloure les provisions addicionals d'additius alimentaris determinades amb la Comissió del Codex Alimentarius. Indica les condicions en què es poden utilitzar en tots els aliments els additius alimentaris permesos. A la UE, l’ús d’additius està autoritzada i s'especifiquen en la legislació europea i reben un nombre E. Aquests additius han estat avaluats pel Comitè Científic de l'Alimentació Humana (Scientific Committee for Food, SCF), i des de la creació de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) per els seus panells sobre additius en alimentació i fonts de nutrients afegides als aliments (ANS).
Com a part de les seves avaluacions de seguretat, EFSA estableix, sempre que sigui possible (és a dir, quan es disposi de la informació suficient), una IDA per a cada additiu.